ceanac
Romanian
Etymology
Borrowed from Ottoman Turkish چناق (çanak).
Noun
ceanac n (plural ceanace)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | ceanac | ceanacul | ceanace | ceanacele | |
| genitive-dative | ceanac | ceanacului | ceanace | ceanacelor | |
| vocative | ceanacule | ceanacelor | |||