dislexic
Romanian
Etymology
Borrowed from French dyslexique. By surface analysis, dislexie + -ic.
Noun
dislexic m (plural dislexici)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | dislexic | dislexicul | dislexici | dislexicii | |
| genitive-dative | dislexic | dislexicului | dislexici | dislexicilor | |
| vocative | dislexicule | dislexicilor | |||