disseritus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of disserō (“I sow or plant”).
Participle
disseritus (feminine disserita, neuter disseritum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | disseritus | disserita | disseritum | disseritī | disseritae | disserita | |
| genitive | disseritī | disseritae | disseritī | disseritōrum | disseritārum | disseritōrum | |
| dative | disseritō | disseritae | disseritō | disseritīs | |||
| accusative | disseritum | disseritam | disseritum | disseritōs | disseritās | disserita | |
| ablative | disseritō | disseritā | disseritō | disseritīs | |||
| vocative | disserite | disserita | disseritum | disseritī | disseritae | disserita | |