prolatatus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of prōlātō.
Participle
prōlātātus (feminine prōlātāta, neuter prōlātātum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | prōlātātus | prōlātāta | prōlātātum | prōlātātī | prōlātātae | prōlātāta | |
| genitive | prōlātātī | prōlātātae | prōlātātī | prōlātātōrum | prōlātātārum | prōlātātōrum | |
| dative | prōlātātō | prōlātātae | prōlātātō | prōlātātīs | |||
| accusative | prōlātātum | prōlātātam | prōlātātum | prōlātātōs | prōlātātās | prōlātāta | |
| ablative | prōlātātō | prōlātātā | prōlātātō | prōlātātīs | |||
| vocative | prōlātāte | prōlātāta | prōlātātum | prōlātātī | prōlātātae | prōlātāta | |